Reafirmació: Un Món En Deriva

 Aquest article és una resposta reflexiva i aprofundida a les qüestions plantejades a l’article "Feliç Any Nou!" d’Alfons Duran-Pich publicat a ParlemClar.cat, amb el qual compartim una visió crítica sobre l’estat actual del món i les dinàmiques que estan marcant la política global. Coincidim plenament en diversos aspectes que denuncia l’autor, especialment en relació amb la subordinació d’Europa als interessos nord-americans, la instrumentalització de les institucions globals per afavorir la immediatesa de les elits corporatives, i la perillosa deriva de les polítiques de lideratge cap a una democràcia de mínims.

Les línies que segueixen no només reafirmen aquestes perspectives, sinó que aprofundeixen en les implicacions globals i locals d’aquesta situació, assenyalant els riscos reals d’un sistema que sembla anar a la deriva. Tal com destaca l'article d’Alfons Duran-Pich, Europa ha perdut la seva capacitat de lideratge i s’ha transformat en una mera criada dels interessos d’un sistema unipolar que beneficia principalment els Estats Units i els seus lobbies corporatius. Aquesta submissió, unida a una gestió desconnectada de la realitat econòmica i social, no només posa en perill la seva població, sinó que també compromet el futur de l’estabilitat global.

 En aquest context, aquest article proposa una anàlisi complementària, assenyalant les coincidències amb els punts tractats a "Feliç Any Nou!", alhora que busca oferir una perspectiva més contundent i propositiva per encarar els reptes d’aquest món inestable.

Un Lloc Inestable

Vivim un moment crític en la història de la humanitat. Les decisions a curt termini de les elits corporatives i la submissió d'institucions polítiques a interessos econòmics han creat un món profundament inestable. Els líders globals, mancats de visió i compromís, han deixat de pensar en projectes a llarg termini que garanteixin prosperitat i sostenibilitat per a tothom. En canvi, gestionen crisis successives amb solucions superficials, afavorint un sistema que perpetua desigualtats i tensions.

Europa: Una Democràcia de Mínims

Europa, que un dia va aspirar a ser un far de democràcia, ha esdevingut una extensió subordinada dels interessos nord-americans. El Banc Central Europeu, la Comissió Europea i l’OTAN actuen com a braços executors d’una agenda dictada des de Washington. Aquesta dependència no només limita la capacitat de la UE de definir les seves pròpies polítiques, sinó que la transforma en còmplice d'un sistema que destrueix el seu teixit econòmic i social. L'energia a preus desorbitats, la desindustrialització i la manca de lideratge genuí són només símptomes d'una crisi més profunda.

Conflictes Globals i Una Nova Multipolaritat

El conflicte a Ucraïna no és una guerra convencional, sinó un enfrontament entre dos models de món: unipolaritat versus multipolaritat. La insistència de l’OTAN a mantenir un ordre global centrat en els Estats Units ha empès Rússia i la Xina a consolidar una aliança que desafia aquesta hegemonia. Aquest canvi no només afecta les relacions geopolítiques, sinó que redefineix els equilibris de poder en àmbits com l’economia, la tecnologia i els recursos naturals.

Mentrestant, a l’Orient Mitjà, les accions unilaterals d'Israel i les ingerències nord-americanes continuen sembrant caos en una regió que podria ser clau per a l’estabilitat global. I al Pacífic, la Xina espera pacientment, amb una estratègia basada en la resistència i la multipolaritat, que els Estats Units acceptin una realitat inevitable: ja no són els únics protagonistes.

Un Nou Full de Ruta

Si volem evitar un col·lapse global, cal una reorientació profunda. Les institucions han de tornar a connectar amb les necessitats reals de la població, abandonant la seva dependència d'interessos corporatius. Europa ha de recuperar la seva sobirania i transformar-se en un actor independent capaç de negociar amb totes les potències en condicions d’igualtat.

El món necessita reconèixer que la multipolaritat no és una amenaça, sinó una oportunitat per repartir poder i responsabilitats de manera més equitativa. Però això només serà possible si els ciutadans exigeixen un canvi, si es mobilitzen per exigir transparència, justícia i una veritable democràcia.

Conclusió

El 2025 pot ser un any de canvis significatius. La pregunta és: quin paper jugarem en aquests canvis? Continuarem sent espectadors passius d'un sistema que s'ensorra, o ens convertirem en agents actius d'una transformació necessària? La resposta no depèn de les elits, sinó de nosaltres.