Espanya: Partitocràcia Autoritària disfressada de Democràcia

 A mesura que la comunitat internacional pren consciència de les pràctiques autoritàries d'alguns estats, les revelacions sobre l'ús il·legal de l'espionatge i les manipulacions polítiques a Espanya esdevenen cada vegada més evidents. La recent difusió del documental Surveilled, juntament amb la investigació de Ronan Farrow publicada a The New Yorker, posa en primer pla la realitat d'un país que, malgrat les aparences, no és una democràcia. Espanya és una partitocràcia autoritària, on el poder no resideix en el poble, sinó en els partits polítics que decideixen qui ocupa els càrrecs de govern, legislatius i judicials, i on els drets fonamentals es veuen constantment amenaçats per l'abús de poder.

Una democràcia de paper: La transició i el llegat franquista

Un dels grans mites que cal desmuntar és la suposada transició democràtica d'Espanya, que va acabar amb la dictadura franquista per instaurar un sistema polític plural i democràtic. Però, a la pràctica, el sistema que es va instaurar després de la mort de Franco no va ser mai una democràcia veritable. Les estructures de poder creades durant el règim franquista mai van ser realment transformades; de fet, gran part d'aquestes estructures es mantenen intactes fins als nostres dies.

La figura del rei Juan Carlos I – i ara Felip VI - és un clar exemple d'aquesta continuïtat franquista. Nomenat per Franco com a successor, el rei no va ser mai escollit pel poble. Així, des del mateix cap d'estat fins a les institucions més importants de l'Estat, com el poder judicial i el poder legislatiu, Espanya ha funcionat com una partitocràcia on els partits polítics, amb l'aval de les institucions franquistes, controlen el poder i imposen la seva voluntat sense consultar realment la ciutadania.

Les llistes tancades i la manca de responsabilitat

El sistema electoral espanyol és un altre clar exemple de com el poder es concentra en mans dels partits i no en el poble. El sistema de llistes tancades impedeix que els ciutadans puguin escollir directament els seus representants, ja que el vot es dona al partit, no a la persona que ocupa el càrrec. Això implica que els polítics escollits no tenen cap responsabilitat directa amb els seus electors, ja que les seves decisions i vots estan subjectes a les directrius del partit. Els partits controlen el procés electoral i no hi ha cap mecanisme efectiu per a què els ciutadans puguin influir directament sobre els seus representants.

Aquesta manca de responsabilitat és una de les raons per les quals els partits poden seguir exercint el poder sense preocupacions sobre les necessitats reals de la ciutadania. El poble no té el poder de castigar aquells que no compleixen les seves promeses o que actuen en contra dels interessos populars. Això afebleix la qualitat de la democràcia i permet que els partits se centrin més en la seva pròpia supervivència política que en la representació genuïna de les preocupacions de la ciutadania.

Espionatge i control autoritari: una pràctica habitual

Un dels aspectes més alarmants de la realitat política d'Espanya és l'ús d'espionatge il·legal contra líders polítics i activistes. El cas de l'ús del programari Pegasus per espiar independentistes catalans és només la punta de l'iceberg. Aquestes pràctiques violen drets fonamentals com la llibertat d'expressió i la privadesa, i posen en evidència la naturalesa autoritària del sistema. El govern espanyol utilitza eines de vigilància per controlar i suprimir qualsevol dissidència política, deixant clara la manca de respecte per la democràcia real.

Aquesta utilització de la tecnologia com a eina per mantenir el control sobre els dissidents és un reflex d'un sistema autoritari que utilitza les estructures democràtiques per amagar-se. El control dels mitjans de comunicació, l'espionatge de líders polítics i la influència del poder judicial en les decisions polítiques són pràctiques pròpies de règims que no poden ser considerats democràtics.

El poder judicial: una institució subordinada

Una altra àrea on es manifesta clarament la natura partitocràtica d'Espanya és en el poder judicial. Els tribunals estan altament influenciats pels partits polítics, que controlen els nomenaments dels jutges i la manera en què es prenen les decisions. Això és especialment evident quan els tribunals no apliquen les lleis aprovades pel poder legislatiu o les interpreten de manera a favor dels interessos dels partits al poder. La independència judicial és essencial per a una democràcia veritable, però a Espanya aquesta independència és més aparent que real.

Denunciant la realitat: una partitocràcia autoritària disfressada de democràcia

Així doncs, la realitat d'Espanya és que no es tracta d'una democràcia, sinó d'una partitocràcia autoritària on els partits polítics mantenen el control absolut sobre totes les institucions de l'Estat. A través de la manipulació de les estructures judicials, les lleis i les eleccions, els partits imposen la seva voluntat sobre la ciutadania, deixant de costat els interessos del poble i prioritzant els seus propis objectius polítics.

Aquest sistema ha estat construït a l'ombra de la dictadura franquista, i encara avui en dia les seves arrels autoritàries romanen profundament incrustades. Espanya, amb la seva monarquia imposada pel franquisme i el control partidista dels mecanismes de poder, no pot ser considerada una democràcia. És hora de cridar l'atenció internacional sobre aquest engany i reconèixer que Espanya, més que una democràcia, és una partitocràcia autoritària disfressada de democràcia.

Advertència a la Comunitat Internacional: Espanya no és una democràcia

Quan la comunitat internacional tracta amb Espanya, cal tenir molt present que no s'està parlant d'un país democràtic en el sentit clàssic de la paraula, sinó d'una partitocràcia autoritària. A l'extern, Espanya es presenta com una democràcia plena, però la realitat interna és ben diferent. Els drets dels ciutadans espanyols, especialment aquells que no s'adhereixen a les polítiques dels partits al poder, són constantment vulnerats.

Aquesta partitocràcia autoritària s'expressa en diversos nivells de la societat espanyola, des de la manipulació política fins a l'abús directe de poder per controlar l'oposició. Quan es parla amb Espanya o es col·labora amb el seu govern, s'està tractant amb un sistema on els drets humans estan en perill i on la llibertat d'expressió, el dret a la privacitat i fins i tot el dret a la llibertat política queden greument amenaçats.

Drets humans vulnerats i repressió política

Els sistemes autoritaris, com el que impera a Espanya, no toleren la dissidència. Quan els ciutadans s'oposen a les polítiques dels partits al poder, es veuen atacats a través de pràctiques de vigilància massiva (com l'espionatge mitjançant Pegasus), la censura mediàtica o l'ús de mecanismes judicials per silenciar opositors. Els drets humans es veuen greument vulnerats, i aquells que exerceixen el seu dret a la protesta pacífica o a la llibertat d'expressió són sovint tractats com a criminals o traïdors.

Aquestes pràctiques no només són una violació dels drets individuals, sinó que també deterioren la confiança en les institucions i en el sistema judicial. Quan els representants polítics no rendeixen comptes a la ciutadania, i quan les lleis no es compleixen de manera igual per a tothom, es produeix una situació de desconfiança que afecta l'estructura mateixa de l'estat de dret.

Un sistema on la llibertat està condicionada

A Espanya, la llibertat dels ciutadans està condicionada per l'agenda dels partits al poder. Els ciutadans que no s'ajusten a aquesta agenda veuen com els seus drets són restringits per mitjans legals i il·legals. Quan els drets individuals i col·lectius són sistemàticament ignorats, Espanya es distingeix d'altres democràcies veritables, on els drets humans i la justícia social són principis fonamentals que guien el sistema.

Els tractats internacionals, les relacions diplomàtiques i els acords comercials amb Espanya haurien de tenir en compte aquesta realitat. El sistema partitocràtic espanyol, en el qual el control dels partits sobre les institucions és total, genera un ambient on la dissidència política no és només desincentivada, sinó també reprimida.

Una crida a la comunitat internacional: reconèixer la realitat de l'estat espanyol

La comunitat internacional ha de ser conscient de la realitat que Espanya intenta ocultar darrere de la seva imatge de democràcia consolidada. Quan els governs d'altres països interactuen amb Espanya, han de saber que estan tractant amb un sistema que no garanteix els drets bàsics dels seus ciutadans, especialment aquells que desafien les decisions del poder polític establert.

La comunitat internacional ha de condemnar aquestes pràctiques autoritàries i exigir responsabilitat a Espanya per les violacions dels drets humans que s'hi produeixen. Ignorar aquesta realitat no només minva la credibilitat de les democràcies occidentals, sinó que també permet que la partitocràcia espanyola segueixi operant sense control i sense responsabilitat davant la ciutadania.

Conclusió

Espanya, com molts altres països, es presenta al món com una democràcia plena, però els fets i les pràctiques autoritàries que s'hi observen posen de manifest una altra realitat: Espanya és una partitocràcia autoritària que disfressa la seva naturalesa de sistema democràtic. El control absolut dels partits polítics sobre totes les institucions de l'Estat, des del poder legislatiu fins al judicial, i la manca de separació efectiva entre els poders, són elements que desacrediten qualsevol pretensió democràtica. La violació dels drets humans, l'espionatge massiu i la repressió política són només alguns exemples de la manca de respecte per la llibertat, la justícia i els drets individuals que són essencials en qualsevol democràcia real.

El sistema espanyol, heretat del règim franquista, segueix mantenint les mateixes arrels autoritàries que mai van ser completament desmantellades. La figura del rei, nomenat per Franco, mai ha estat escollida pel poble, i el sistema de partits, en comptes de garantir la representació de la voluntat popular, utilitza els recursos de l'Estat per mantenir-se en el poder sense rendir comptes a la ciutadania. Això no és democràcia, sinó un engany sofisticat que engavanya el poble sota la façana d'un sistema polític que, en realitat, serveix als interessos de les elits polítiques i econòmiques.

La comunitat internacional, en les seves relacions amb Espanya, ha de reconèixer aquesta realitat. Tractar amb un país com Espanya, on la llibertat individual està constantment amenaçada per un sistema de poder partitocràtic, no és només qüestionable des d'un punt de vista ètic, sinó també polític. Els drets humans i les llibertats bàsiques no es poden donar per descomptats quan els partits polítics exerceixen un control absolut sobre el sistema judicial i altres mecanismes estatals. Ignorar aquestes evidències perpetua una situació de desigualtat i injustícia que ha de ser abordada.

És hora de començar a mirar Espanya per allò que realment és: una partitocràcia autoritària, on el poble no té el poder real per decidir el seu destí. Només quan reconeguem aquest fet podrem avançar cap a una veritable democràcia, on els drets i les llibertats de la ciutadania siguin respectats, i on el poder realment resideixi en les mans del poble.