A mesura que la comunitat internacional pren consciència de les pràctiques autoritàries d'alguns estats, les revelacions sobre l'ús il·legal de l'espionatge i les manipulacions polítiques a Espanya esdevenen cada vegada més evidents. La recent difusió del documental Surveilled, juntament amb la investigació de Ronan Farrow publicada a The New Yorker, posa en primer pla la realitat d'un país que, malgrat les aparences, no és una democràcia. Espanya és una partitocràcia autoritària, on el poder no resideix en el poble, sinó en els partits polítics que decideixen qui ocupa els càrrecs de govern, legislatius i judicials, i on els drets fonamentals es veuen constantment amenaçats per l'abús de poder.
Una democràcia de paper: La transició i el llegat franquista
Un dels grans mites que cal desmuntar és la suposada
transició democràtica d'Espanya, que va acabar amb la dictadura franquista per
instaurar un sistema polític plural i democràtic. Però, a la pràctica, el
sistema que es va instaurar després de la mort de Franco no va ser mai una
democràcia veritable. Les estructures de poder creades durant el règim
franquista mai van ser realment transformades; de fet, gran part d'aquestes
estructures es mantenen intactes fins als nostres dies.
La figura del rei Juan Carlos I – i ara Felip VI - és un
clar exemple d'aquesta continuïtat franquista. Nomenat per Franco com a
successor, el rei no va ser mai escollit pel poble. Així, des del mateix cap
d'estat fins a les institucions més importants de l'Estat, com el poder
judicial i el poder legislatiu, Espanya ha funcionat com una partitocràcia on
els partits polítics, amb l'aval de les institucions franquistes, controlen el
poder i imposen la seva voluntat sense consultar realment la ciutadania.
Les llistes tancades i la manca de responsabilitat
El sistema electoral espanyol és un altre clar exemple de
com el poder es concentra en mans dels partits i no en el poble. El sistema de
llistes tancades impedeix que els ciutadans puguin escollir directament els
seus representants, ja que el vot es dona al partit, no a la persona que ocupa
el càrrec. Això implica que els polítics escollits no tenen cap responsabilitat
directa amb els seus electors, ja que les seves decisions i vots estan
subjectes a les directrius del partit. Els partits controlen el procés
electoral i no hi ha cap mecanisme efectiu per a què els ciutadans puguin
influir directament sobre els seus representants.
Aquesta manca de responsabilitat és una de les raons per les
quals els partits poden seguir exercint el poder sense preocupacions sobre les
necessitats reals de la ciutadania. El poble no té el poder de castigar aquells
que no compleixen les seves promeses o que actuen en contra dels interessos
populars. Això afebleix la qualitat de la democràcia i permet que els partits
se centrin més en la seva pròpia supervivència política que en la representació
genuïna de les preocupacions de la ciutadania.
Espionatge i control autoritari: una pràctica habitual
Un dels aspectes més alarmants de la realitat política
d'Espanya és l'ús d'espionatge il·legal contra líders polítics i activistes. El
cas de l'ús del programari Pegasus per espiar independentistes catalans és
només la punta de l'iceberg. Aquestes pràctiques violen drets fonamentals com
la llibertat d'expressió i la privadesa, i posen en evidència la naturalesa
autoritària del sistema. El govern espanyol utilitza eines de vigilància per
controlar i suprimir qualsevol dissidència política, deixant clara la manca de
respecte per la democràcia real.
Aquesta utilització de la tecnologia com a eina per mantenir
el control sobre els dissidents és un reflex d'un sistema autoritari que
utilitza les estructures democràtiques per amagar-se. El control dels mitjans
de comunicació, l'espionatge de líders polítics i la influència del poder
judicial en les decisions polítiques són pràctiques pròpies de règims que no
poden ser considerats democràtics.
El poder judicial: una institució subordinada
Una altra àrea on es manifesta clarament la natura
partitocràtica d'Espanya és en el poder judicial. Els tribunals estan altament
influenciats pels partits polítics, que controlen els nomenaments dels jutges i
la manera en què es prenen les decisions. Això és especialment evident quan els
tribunals no apliquen les lleis aprovades pel poder legislatiu o les
interpreten de manera a favor dels interessos dels partits al poder. La
independència judicial és essencial per a una democràcia veritable, però a Espanya
aquesta independència és més aparent que real.
Denunciant la realitat: una partitocràcia autoritària disfressada de
democràcia
Així doncs, la realitat d'Espanya és que no es tracta d'una
democràcia, sinó d'una partitocràcia autoritària on els partits
polítics mantenen el control absolut sobre totes les institucions de l'Estat. A
través de la manipulació de les estructures judicials, les lleis i les
eleccions, els partits imposen la seva voluntat sobre la ciutadania, deixant de
costat els interessos del poble i prioritzant els seus propis objectius
polítics.
Aquest sistema ha estat construït a l'ombra de la dictadura
franquista, i encara avui en dia les seves arrels autoritàries romanen
profundament incrustades. Espanya, amb la seva monarquia imposada pel
franquisme i el control partidista dels mecanismes de poder, no pot ser
considerada una democràcia. És hora de cridar l'atenció internacional sobre
aquest engany i reconèixer que Espanya, més que una democràcia, és una
partitocràcia autoritària disfressada de democràcia.
Advertència a la Comunitat Internacional: Espanya no és una democràcia
Quan la comunitat internacional tracta amb Espanya, cal
tenir molt present que no s'està parlant d'un país democràtic en el sentit
clàssic de la paraula, sinó d'una partitocràcia autoritària. A l'extern,
Espanya es presenta com una democràcia plena, però la realitat interna és ben
diferent. Els drets dels ciutadans espanyols, especialment aquells que no
s'adhereixen a les polítiques dels partits al poder, són constantment
vulnerats.
Aquesta partitocràcia autoritària s'expressa en diversos
nivells de la societat espanyola, des de la manipulació política fins a l'abús
directe de poder per controlar l'oposició. Quan es parla amb Espanya o es
col·labora amb el seu govern, s'està tractant amb un sistema on els drets
humans estan en perill i on la llibertat d'expressió, el dret a la privacitat i
fins i tot el dret a la llibertat política queden greument amenaçats.
Drets humans vulnerats i repressió política
Els sistemes autoritaris, com el que impera a Espanya, no toleren la dissidència. Quan els ciutadans s'oposen a les polítiques dels partits al poder, es veuen atacats a través de pràctiques de vigilància massiva (com l'espionatge mitjançant Pegasus), la censura mediàtica o l'ús de mecanismes judicials per silenciar opositors. Els drets humans es veuen greument vulnerats, i aquells que exerceixen el seu dret a la protesta pacífica o a la llibertat d'expressió són sovint tractats com a criminals o traïdors.
Aquestes pràctiques no només són una violació dels drets
individuals, sinó que també deterioren la confiança en les institucions i en el
sistema judicial. Quan els representants polítics no rendeixen comptes a la
ciutadania, i quan les lleis no es compleixen de manera igual per a tothom, es
produeix una situació de desconfiança que afecta l'estructura mateixa de
l'estat de dret.
Un sistema on la llibertat està condicionada
A Espanya, la llibertat dels ciutadans està condicionada per
l'agenda dels partits al poder. Els ciutadans que no s'ajusten a aquesta agenda
veuen com els seus drets són restringits per mitjans legals i il·legals. Quan
els drets individuals i col·lectius són sistemàticament ignorats, Espanya es
distingeix d'altres democràcies veritables, on els drets humans i la justícia
social són principis fonamentals que guien el sistema.
Els tractats internacionals, les relacions diplomàtiques i
els acords comercials amb Espanya haurien de tenir en compte aquesta realitat.
El sistema partitocràtic espanyol, en el qual el control dels partits sobre les
institucions és total, genera un ambient on la dissidència política no és només
desincentivada, sinó també reprimida.
Una crida a la comunitat internacional: reconèixer la realitat de l'estat
espanyol
La comunitat internacional ha de ser conscient de la
realitat que Espanya intenta ocultar darrere de la seva imatge de democràcia
consolidada. Quan els governs d'altres països interactuen amb Espanya, han de
saber que estan tractant amb un sistema que no garanteix els drets bàsics dels
seus ciutadans, especialment aquells que desafien les decisions del poder
polític establert.
La comunitat internacional ha de condemnar aquestes
pràctiques autoritàries i exigir responsabilitat a Espanya per les violacions
dels drets humans que s'hi produeixen. Ignorar aquesta realitat no només minva
la credibilitat de les democràcies occidentals, sinó que també permet que la
partitocràcia espanyola segueixi operant sense control i sense responsabilitat
davant la ciutadania.
Conclusió
Espanya, com molts altres països, es presenta al món com una
democràcia plena, però els fets i les pràctiques autoritàries que s'hi observen
posen de manifest una altra realitat: Espanya és una partitocràcia
autoritària que disfressa la seva naturalesa de sistema democràtic. El
control absolut dels partits polítics sobre totes les institucions de l'Estat,
des del poder legislatiu fins al judicial, i la manca de separació efectiva
entre els poders, són elements que desacrediten qualsevol pretensió
democràtica. La violació dels drets humans, l'espionatge massiu i la repressió
política són només alguns exemples de la manca de respecte per la llibertat, la
justícia i els drets individuals que són essencials en qualsevol democràcia
real.
El sistema espanyol, heretat del règim franquista, segueix
mantenint les mateixes arrels autoritàries que mai van ser completament
desmantellades. La figura del rei, nomenat per Franco, mai ha estat escollida
pel poble, i el sistema de partits, en comptes de garantir la representació de
la voluntat popular, utilitza els recursos de l'Estat per mantenir-se en el
poder sense rendir comptes a la ciutadania. Això no és democràcia, sinó un
engany sofisticat que engavanya el poble sota la façana d'un sistema polític
que, en realitat, serveix als interessos de les elits polítiques i econòmiques.
La comunitat internacional, en les seves relacions amb
Espanya, ha de reconèixer aquesta realitat. Tractar amb un país com Espanya, on
la llibertat individual està constantment amenaçada per un sistema de poder
partitocràtic, no és només qüestionable des d'un punt de vista ètic, sinó també
polític. Els drets humans i les llibertats bàsiques no es poden donar per
descomptats quan els partits polítics exerceixen un control absolut sobre el
sistema judicial i altres mecanismes estatals. Ignorar aquestes evidències
perpetua una situació de desigualtat i injustícia que ha de ser abordada.
És hora de començar a mirar Espanya per allò que realment
és: una partitocràcia autoritària, on el poble no té el poder real per decidir
el seu destí. Només quan reconeguem aquest fet podrem avançar cap a una
veritable democràcia, on els drets i les llibertats de la ciutadania siguin
respectats, i on el poder realment resideixi en les mans del poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada