DOGE: l’espurna que encén el canvi

Quan parlem de reformar estructures burocràtiques, és fàcil caure en la resignació. La majoria de governs s’han acostumat a conviure amb administracions inflades, nivells redundants i processos lents. Però, què passaria si algú amb una visió disruptiva s’atrevís a qüestionar-ho tot? Això és exactament el que representa el DOGE (Department of Government Efficiency), una iniciativa innovadora sorgida als EUA que podria convertir-se en el catalitzador d’un canvi global. Si la Govolution és una revolució necessària, el DOGE n’és l’espurna.

El context: Quan la burocràcia supera els límits

Les administracions públiques d’arreu del món fa dècades que creixen sense control. A Occident, aquesta tendència ha provocat una càrrega fiscal que estrangula el sector productiu, alhora que els serveis essencials queden sovint desatesos. Aquesta situació no només afecta la competitivitat, sinó que també soscava la confiança ciutadana en els governs. Països com Espanya exemplifiquen aquest problema amb els seus múltiples nivells de govern –locals, comarcals, provincials, autonòmics, estatals i europeus– que dupliquen funcions i multipliquen els costos.

A aquest context cal sumar-hi una nova realitat geopolítica. Països com Xina han sabut racionalitzar la seva força laboral, dedicant una part molt més gran de la població activa a tasques productives. Això els ha permès dominar sectors com la indústria tecnològica i l’energia solar, competint amb costos impossibles d’assolir per a Occident.

És aquí on apareix el DOGE, no com una proposta aïllada, sinó com una resposta alhora necessària i urgent.

Què és el DOGE i per què importa?

El DOGE és una idea revolucionària impulsada per una figura que no deixa indiferent: Elon Musk, l’home més ric del món. Musk, conegut per la seva capacitat de disruptir sectors com l’automoció (Tesla), l’espai (SpaceX) i les comunicacions (Starlink), no necessita més diners ni poder. De fet, ja els té. Aquesta iniciativa no busca enriquir-lo, sinó aplicar la seva visió pràctica i eficient a un terreny que ell considera fonamental: la governança.

Una de les claus del DOGE és que Musk ja ha posat en pràctica aquesta filosofia a les seves pròpies empreses. Quan va adquirir Twitter (ara X), va reduir un 80% de la plantilla i, tot i això, la plataforma segueix funcionant amb més usuaris que mai. Aquesta estratègia no és només una retallada; és una redefinició de les prioritats, centrant els recursos en el que realment importa. Aquesta mateixa lògica s’aplica al DOGE: identificar redundàncies, eliminar càrrecs superflus i reassignar recursos a tasques productives.

DOGE com a model per a la Govolution

El DOGE no només és un projecte per a una realitat específica dels EUA, sinó que el seu enfocament es pot adaptar i expandir globalment. Els seus pilars fonamentals –simplificació, racionalització i transparència– encaixen perfectament amb els principis de la Govolution, que busca una governança pública més eficient i sostenible.

El contrast entre el DOGE i els sistemes tradicionals és evident. Mentre que la burocràcia occidental manté estructures redundants, el DOGE planteja una reestructuració total basada en objectius mesurables. Comparar-lo amb països com Dinamarca o Suècia, que ja han racionalitzat el seu sector públic, demostra que aquest model és viable.

El potencial transformador del DOGE

Si aquesta idea s’implementés a altres països o institucions supranacionals, les implicacions podrien ser enormes. Imaginem una Unió Europea amb un Parlament que no dupliqués funcions o una Espanya amb menys nivells de govern. Els recursos alliberats podrien destinar-se a educació, sanitat o innovació, àrees que realment milloren la qualitat de vida dels ciutadans.

El DOGE també té el potencial de transformar la percepció de la ciutadania sobre la governança. Veure resultats tangibles –més eficiència amb menys costos– podria restaurar la confiança en les institucions.

Els reptes: Una batalla per davant

Naturalment, el DOGE no està exempt de reptes. Les resistències seran intenses, especialment de part de:

·       Polítics i càrrecs de confiança, que temen perdre poder.

·       Funcionaris, que veuen la racionalització com una amenaça.

·       Empreses i grups d’interès, que s’han beneficiat d’un sistema ineficient.

Per superar aquests obstacles, cal una estratègia clara. Com ja es va exposar en l’Article “Jutges i part: anticipant els detractors de la Govolution”, anticipar-se als arguments contraris i desacreditar-los abans que guanyin força és fonamental. La transparència i les dades sòlides seran clau per neutralitzar aquestes resistències.

Conclusió

El DOGE no és només una proposta; és un punt d’inflexió. En un moment en què la sostenibilitat econòmica i la confiança en les institucions estan en joc, aquesta iniciativa podria marcar la diferència. Si bé començarà com un projecte dins dels EUA, el seu impacte podria estendre’s arreu del món, inspirant països i institucions a adoptar principis més eficients.

La pregunta no és si el DOGE funcionarà, sinó si podem permetre’ns no intentar-ho. La Govolution ha trobat la seva espurna, i ara és el moment de convertir aquesta idea en una flama que encengui una nova era de governança pública.