Manipuladors manipulats

Un tema molt important dins el concepte de democràcia i la seva utilització és la manipulació que es fa de conceptes com “anti-sistema”, “ultradreta”, “extrema esquerra”, “establishment”. En les darreres dècades, han sorgit moviments populars, principalment d’esquerres, aparentment democràtics, que han castigat durament a tots aquells que no combregaven amb les seves idees. Aquests moviments s’han atorgat el títol de “propietaris” de la veritat, i aquells que tenien alguna quota de poder eren etiquetats com “l’establishment”, que despectivament anomenaven “casta”. Però la realitat és que aquesta història de la “casta” va perdre força tan aviat com aquests moviments van aconseguir petites quotes de poder. Des d’aleshores, mai més s’ha tornat a parlar de “casta”.

L'eslògan de campanya d'Obama als EUA, “yes, we can”, va ser traduït a Espanya com “Podem” i va donar lloc al naixement d’un moviment que va intentar presentar-se com a capaç d’acabar amb el sistema o, si més no, transformar-lo. Però no es va aconseguir res d'això. El que va passar és que aquest moviment va obtenir algunes petites quotes de poder en les primeres eleccions, van començar a integrar-se en el sistema, i finalment han acabat engolits pel mateix sistema. Ara tots ells formen part de “la casta”, però ara amb robes de marca i pentinats de grans perruquers.

En l'actualitat, quan apareix una dreta bel·ligerant, especialment pel que fa a temes com les migracions que assolen Europa i els EUA, els titllen immediatament d'“extrema dreta”, i fins i tot els anomenen nazis i feixistes. Així, líders com Trump als EUA o Silvia Orriols a Catalunya són etiquetats de “extrema dreta”, nazis i feixistes per aquells mateixos que, fins fa poc, es consideraven els “defensors de la veritat”. Aquests moviments es presenten com les úniques persones que tenen el poder de crear i imposar etiquetes a qui ells consideren oportú, independentment de la veritat que hi hagi darrere d’aquests termes.

Aquesta situació s'està començant a desmoronar, com va quedar clar en les recents eleccions als EUA. Els ciutadans, més tard o més d’hora, acaben obrint els ulls i veuen els paranys demagògics. Els mateixos personatges que havien estat manipulats pel poder real del sector financer –que els proporciona els ajuts i recursos per subsistir– formen part d’un teatre creat per evitar l'aparició de moviments realment populars i alliberadors que puguin posar en perill els interessos de l’establishment.

Aquests moviments, aparentment “progrés”, no només han estat manipulats per interessos financers, sinó que també s’han convertit en instruments de control, treballant dins del sistema per evitar qualsevol amenaça real a la seva continuïtat. Els ciutadans de base han començat a adonar-se d'aquesta manipulació, i això és una de les raons per les quals fenòmens com Trump i Orriols estan guanyant protagonisme.

Aquests moviments tenen moltes contradiccions en el seu discurs, ja que pretenen defensar els pobles àrabs de cultures clarament misògines mentre, al mateix temps, volen presentar-se com a “feministes”. Algú pot explicar això?

La victòria de Trump als EUA ha començat a fer trontollar les bases de molts ciutadans que ara veuen com han estat enganyats sistemàticament. Un detall molt interessant de les recents eleccions és que les enquestes, que predeien la victòria ajustada de l’establishment, han resultat totalment equivocades. Molts votants de Trump van amagar el seu vot fins al moment de la veritat, el moment de votar. Això és un clar indici de la reacció de la ciutadania davant les mentides i manipulacions.

Aquesta nova dreta, titllada d'“ultradreta” pels mitjans tradicionals, és qui està agafant protagonisme en el segle XXI. Aquest és un moviment sociològic que, tot just ara, comença a prendre força. Per què? Perquè el sistema democràtic pervers permet que elements manipuladors creen grups que només ells mateixos es consideren “progressistes”, mentre defensen interessos que no poden ser confessats. El ciutadà comença a estar fart d’aquestes falses democràcies que es justifiquen a si mateixes amb discursos buits, que només serveixen per omplir-se la boca de democràcia mentre intenten justificar l’injustificable.

Les màscares estan començant a caure... i els propers anys seran temps de grans canvis.

Cal restituir la democràcia a la seva essència o tot el món occidental n'hi prendrà mal... tic, tac, tic, tac,...