Democràcia versus Partitocràcia: Una Reflexió Necessària

 

La democràcia és un sistema polític fonamentat en la idea que el poder ha de residir en el poble. En una democràcia, els ciutadans tenen el poder de decidir qui els representa, escollint directament els seus representants per als càrrecs de govern i legislatius. Això garanteix que el poble tingui una influència real sobre les decisions polítiques i els governants.

 Tanmateix, no tots els sistemes polítics que es presenten com a democràcies ho són realment. Existeixen també partitocràcies, on el poder no es reparteix entre la ciutadania, sinó que es concentra en els partits polítics. En una partitocràcia, els partits decideixen qui ocuparà els càrrecs de govern i legislatius, independentment de la voluntat directa del poble. Els ciutadans voten per partits, però no tenen influència directa sobre qui ocuparà els càrrecs concrets. Això fa que els partits controlin la política, limitant la capacitat del poble d'influir realment en el procés de decisió. Així, es crea un sistema que, tot i ser formalment democràtic, funciona amb característiques autoritàries.

 Aquesta distinció és fonamental per entendre els desajustos polítics actuals. El sistema polític espanyol, per exemple, es disfressa de democràcia, però en realitat és una partitocràcia. El poder no resideix en el poble, sinó en un conjunt de partits que decideixen qui governarà, de manera que la ciutadania, tot i votar, no té una influència directa sobre els seus representants. Això crea una desconnexió entre els electors i els elegits, i provoca que els partits polítics exerceixin un control excessiu sobre la política.

 La causa d’això són les llistes tancades. En un sistema de llistes tancades, els votants no poden escollir directament els seus representants individuals, sinó que voten per partits. Els partits son els que decideixen qui forma part de les llistes i en quin ordre, independentment que els ciutadans puguin estar satisfets o no amb la presencia de determinades persones en la llista. D’aquesta manera el que passa es que el ciutadà acaba votant una llista, normalment la que ideològicament li fa mes patxoca o que te menys escàndols per corrupció. Això fa que el poder es concentri en els partits, que decideixen qui serà elegit, independentment de la voluntat popular concreta. Així, el poble no exerceix el control directe sobre els càrrecs de govern i legislatius, com seria propi d’una democràcia veritable.

 La corrupció inherent als sistemes partitocràtics

Els sistemes partitocràtics no només limiten la participació ciutadana, sinó que són també altament vulnerables a la corrupció. En aquests sistemes, on el poder es concentra en els partits, els interessos econòmics, judicials i fins i tot estrangers poden intervenir de manera decisiva en la presa de decisions polítiques. Tant els poderosos actors econòmics, com les grans empreses, poden influir en les decisions legislatives o executives mitjançant finançament als partits o mitjançant pactes que els garanteixin beneficis econòmics.

 Aquesta influència no es limita només als aspectes econòmics. Els poders judicials locals o fins i tot estrangers poden intervenir per condicionar la presa de decisions. Per exemple, poden pressionar perquè certs projectes legislatius siguin aturats o modificats segons els seus interessos. De fet, és habitual veure com els poders judicials treballen per garantir que algunes de les lleis aprovades pel poder legislatiu no s’apliquin de manera efectiva, aconseguint que s'alterin o s'interpretin de manera a favor d'interessos particulars.

 El poder judicial en els sistemes partitocràtics

El poder judicial, en aquests sistemes, també és susceptible a la manipulació. Els partits polítics, que controlen el sistema, poden influir en l'elecció dels jutges de determinats tribunals, la qual cosa limita la independència judicial. En molts casos, això resulta en una manca d’imparcialitat, ja que els jutges poden actuar de manera que afavoreixin els interessos dels partits que els han nomenat. Això pot portar fins i tot a no aplicar lleis aprovades pels òrgans legislatius, o a fer-ho de manera selectiva, segons els interessos polítics o econòmics del moment.

 La falta de responsabilitat dels escollits en llistes tancades

Un altre aspecte crucial de la partitocràcia és la manca de responsabilitat dels representants. Quan els escollits arriben al poder a través de les llistes tancades, no tenen cap obligació directa de rendir comptes als seus electors. Aquest sistema converteix la participació ciutadana en una formalitat més que en una influència real, ja que el control polític recau en els partits, que operen amb una lògica autoritària interna. Això fa que els representants no siguin responsables davant la ciutadania, ja que poden actuar en nom del partit i no segons la voluntat popular. Aquesta manca de responsabilitat és una de les causes per les quals els sistemes partitocràtics tendeixen a omplir-se de representants que són més fidels al partit que no pas al poble.

 Aquesta dinàmica fa que els representants no siguin realment responsables del seu comportament ni de les seves decisions, i que els electors no tinguin la capacitat de castigar directament aquells que no els han representat bé. Això condueix a una qualitat decreixent en els candidats escollits i fa que els partits se centrin més en mantenir el poder que en representar els interessos reals de la ciutadania.

 Partitocràcia: una "dictadura" disfressada de democràcia

En resum, la partitocràcia és, efectivament, una estructura autoritària que es disfressa de democràcia. Tot i que aquests sistemes utilitzen eleccions i procediments formals que recorden les democràcies, el poder real queda concentrat en les mans d'uns pocs partits i això impedeix una participació genuïna de la ciutadania i redueix la qualitat del sistema polític. Així, la qualitat democràtica queda limitada, ja que les decisions no responen a la voluntat popular sinó als interessos de les cúpules partidistes, que exerceixen el poder de manera centralitzada i poc transparent.

 Espanya com a exemple de partitocràcia

Espanya és un clar exemple de partitocràcia. No només és un sistema on el poder es concentra en els partits, sinó que, a més, aquest sistema va ser imposat pel dictador franquista abans de la seva mort, com a part del procés de transició per garantir que els partits fossin els únics que tinguessin el control polític del país. Aquesta estructura de poder, que continua existint fins avui, garanteix que els partits mantinguin el control i que els ciutadans no tinguin un poder real sobre els seus representants. Així, Espanya no és una democràcia veritable, sinó una partitocràcia.